Documental / Migracions – Drets Humans / 2023
Quina imatge té la ciutadania de Barcelona sobre els joves migrants extutelats que viuen a la ciutat? Els mitjans de comunicació n’han construit sovint una imatge única, criminalitzadora i simplificada. Qui soc pretén incorporar una visió del col·lectiu construida des de dins, amb les seves pròpies reflexions i vivències.
La Judith no es diu Judith. Es va canviar el nom per encaixar millor al nostre país, però això no és ni de lluny el més difícil que ha fet des de que va marxar de Nigèria quan només tenia 10 anys. Igual que ella, en Marouane i en Youssef van haver de deixar enrere el Marroc i tot allò que coneixien per buscar un futur millor a Europa quan encara eren menors d’edat.
Fins al moment d’aquell viatge, les seves tres històries tenien poc en comú. Quan van arribar a Espanya, però, es van trobar formant part d’un mateix col·lectiu: el dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENA).
“Qui soc” explora la realitat que hi ha darrera d’un acrònim que els mitjans de comunicació han convertit en una etiqueta vinculada a fets delictius, marginalitat i criminalitat.
Amb les reflexions de la Judith, en Marouane i en Youssef descobrim les conseqüències de la xenofòbia i el racisme estructural en la pell de tres joves que, tot i la soledat, la por i el rebuig que han patit, tenen la ferma determinació de fer-se un lloc propi al món.
“Qui soc” és un documental creat de manera col·laborativa amb els seus protagonistes, la Judith, en Marouane i en Youssef. El procés de creació i el guió es va fer a través de la participació activa, amb l’objectiu de construir una narrativa propia i des de dins. Van ser el tres joves qui van decidir què volien explicar i què no, fent front als estigmes.
La idea del documental neix en plena pandèmia, quan un Hostal del barri de Gràcia es va convertir en un centre per a menors. Molts veïns i veïnes canviaven de vorera quan veien els grups de joves asseguts a la porta. La Judith, en Marouane i en Youssef ho relaten: els mitjans de comunicació han construït un imaginari que estigmatitza els joves migrants i això genera desconfiança en la societat. Què passaria si els veïns i veïnes els coneguessin?
El jovent extutelat son nois i noies que han viscut part de la seva infància i/o adolescència en un centre de menors degut a la pèrdua de lligams familiars. Aquesta pèrdua de lligams familiars genera vulnerabilitats molt importants, especialment en el col·lectiu de joves que han fet un procés migratori. La majoria de nois i noies que pertanyen a aquest col·lectiu no compten amb el suport ni de l’administració pública ni d’entitats socials en l’impacte que té en les seves vides complir 18 anys i trobar-se que de sobte han de ser persones completament autònomes. Emancipar-se suposa per la majoria de joves fer un canvi molt gran, d’un dia per l’altre han d’aconseguir un pis per viure, trobar una feina i mantenir-la, gestionar la documentació i els tràmits per una persona estrangera.
El joves sols arribats a Barcelona després de processos migratoris son, a més, un col·lectiu fortament criminalitzat per l’opinió pública.
Per altra banda, la falsa imatge promoguda per alguns mitjans de comunicació i formacions polítiques d’extrema dreta, i els silencis de les formacions no tan extremes ni tan de dretes, ha contribuït a la criminalització d’aquests joves difonent missatges falsos.
Aquests joves son moltes vegades vistos com persones externes a la nostra comunitat, dificultant així la seva acollida i integració als nostres barris i ciutats. En definitiva, la construcció d’una imatge estereotipada i falsejada: delinqüència, ús de drogues, masclisme, violència, etc… encara els ha vulnerabilitzat més, capgirant la idea que en té una part important de la nostra societat: en comptes de ser persones necessitades de protecció, son vistes com persones perilloses per la nostra societat de qui cal protegir-se. Part d’aquesta vulnerabilitat és deguda a la insuficient resposta per part de l’administració que actualment ofereix un servei d’acollida insuficient a la demanda d’asil i refugi per part d’aquest col·lectiu, que els empeny a l’exclusió social, tan mal vista per la nostra societat.
A partir del documental participatiu ‘QUI SOC’ produït per Quepo que reflexiona sobre el tractament informatiu de la joventut migrant a través de la mirada de tres joves que van arribar a Catalunya sols, aquesta guia pretén ser una eina útil per a mitjans de comunicació i periodistes. Un decàleg de recomanacions per elaborar continguts sobre la joventut migrant a Catalunya.
El 9 i 10 d’octubre vam assistir a la VII Edició del Congreso de Periodismo de Migraciones de Mérida. La Judith i en Marouane, dos dels tres protagonistes del documental van participar a la taula Juventud migrante: el derecho a no contar tu historia per reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en les narratives al voltant dels joves migrants. I presentar el documental participatiu “Qui soc”.
El 15 de febrer de 2023, va tenir lloc al Cinema Zumzeig la preestrena del documental “Qui soc”. Ens hi van acompanyar els tres protagonistes, la Judith, en Marouane i en Youssef, el director, Pablo Zareceansky, i la productora executiva Sonia Ros. També ens vam comptar amb la participació de Juantxo Gil Robles, de Fundació Nazareth. La sala es va omplir amb joves, companys dels protagonistes i entitats amigues per reflexionar al voltant de la xenofòbia i el racisme estructural que construeix una imatge criminalitzadora de la joventut migrant.
Vols organitzar una projecció? Escriu-nos a hola@quepo.org
Guió i direcció Pablo A. Zareceansky Montserrat | Producció executiva Sonia Ros Muriel | Direcció de producció Raquel Bonell Barrachina | Cap de producció Ariadna Seuba Serra | Direcció de fotografia Cris Pérez Ruiz | Muntatge Marina Freixa Roca | So directe Pau Lopez, Diego Pedragosa | Recerca i documentació Laura Bergamini | Facilitació de vídeo participatiu Silvia Cepero | Postproducció de color Cris Pérez Ruiz | Sonorització i mescles Miquel Àngel Riaza, Gisela Maestre. La Fabrica de Carbón | Estudis so entrevistes La Sexta Baixa, Oscar Garcia-Bragado Garzo, Diego Pedragosa | Disseny gràfic Nikita Bashmakov, Sergi Mayench i Manuela Ospina Pedraza | Comunicació Mar Redondo i Justel | Gestió econòmica Ivan Gordillo
Abel Fernández Figueras, Juantxo Gil Robles, Maite Vaquero Camps i Raul Rodríguez Moraga