Per a la immensa majoria de sol·licitants d’asil atrapats en tercers països, l’article 38 de la Llei d’Asil -que permet gestionar l’entrada legal a través de les ambaixades espanyoles- constitueix, de facto, l’única via regulada que els evita jugar-se la vida creuant la mar en patera o saltant la tanca.

No obstant, aquesta única porta d’accés regular, aprovada l’any 2009, segueix sense desenvolupar-se de manera reglamentària. Tot i que el Tribunal Suprem ha confirmat que ha d’aplicar-se, no disposa de normes clares, ni de personal ni, sobretot, de voluntat política. Ambaixades ineficients, silencis administratius i contingents invisibles l’han convertit en un embut que obliga a persones molt vulnerables a malgastar un temps que no tenen.

La realització del curtmetratge de docuficció “Rosine, morir esperant Europa” forma part de l’obstinació d’organitzacions com Quepo per fer efectiu aquest dret. La pel·lícula retrata la història real de Rosine Makosso, la mort de la qual, i la sentència reeixida just després, va crear un precedent decisiu per a altres persones.