3 de desembre, Marijn Dekkers director executiu de Bayer explica clarament en una conferencia un pensament sovint difícil de demostrar: “Nosaltres no desenvolupem aquest medicament per als indis, sinó per als pacients occidentals que se’l poden permetre”. Aquest és un posicionament amagat, extrapolable a molts altres sectors industrials. Però en aquest cas el projecte que hem fet amb Medicus Mundi Catalunya i Farmamundi Catalunya tracta justament de l’accés als medicaments i el problema originat per la industria farmacèutica i la privatització del que hauria de ser el dret a produïr medicaments accessibles per a tothom.
Medicaments que no curen és un projecte fet per sensibilitzar i educar sobre la onada expansiva de desigualtat que es genera amb un sistema de patents perfecte per enriquir enormement a grans multinacionals del fàrmac però totalment desastrós per al bé comú dels éssers humans del planeta. Tant desigual com que només el 20% de la població mundial consumeix el 80% dels medicaments que es produeixen o el que vindria a ser el mateix, en termes globals els medicaments són per als rics i els pobres no tenen dret a curar els seus mals i malalties.
A partir d’un web amb un vídeo i tres propostes de tallers per a joves, tot dissenyat per la seva aplicació digital a l’ aula, es desgranen els continguts per entendre com aquest fet genera tot un seguit de desequilibris. La complexitat de les donacions de medicaments que si no es fan bé acaben sent perjudicials. El mal cap al medi ambient que genera una producció desmesurada de químics complexes que sovint es llençen. El Web és l’ eina per entendre aquestes i altres problemàtiques. L’usuari o professor parteix del vídeo i pot anar profunditzant, fent els tallers o ampliant informació, a les diferents referències.
Marijn Dekkers es va retractar del que havia dit. Segurament el director de comunicació de Bayer li va explicar el milions que es gasten cada any en camuflar la veritat. Es dediquen a fer gran una empresa, venent medicaments a preus disparats només per als que s’ho poden permetre. Però ara tots sabem el que pensa Marijin i podem entendre que és el mateix que pensen la resta de companys directius de la resta de multinacionals farmacèutiques que cada dia s’oposen a que es puguin fabricar genèrics per salvar vides i curar malalties.
Nosaltres esperem que Medicaments que no curen sigui una eina per a tothom, però en especial per docents, que ens ajudi a ser conscients d’un tema, tan important com poc conegut.