El dret a la salut està seriosament amenaçat. Després d’una epoca en que la tendència va ser apostar per l’atenció primària com la base d’una sanitat universal i pública, el model ha canviat. Els mercats i el seu model, basat en recolçar els interessos privats per sobre de les necessitats de les poblacions, avançen imposant desigualtat. El desmantellament de la sanitat pública que vivim a Catalunya, aquest desmantellament trosset a trosset, encobert de privatització de serveis, no és un procès nomès català. És una tendència global amb dos potes que caminen fermes. Una pota arrassa amb allò que ens ha costat anys i diners construïr als ciutadans catalans, espanyols i europeus. L’altre pota trepitja fort allà on mai hi ha hagut un sistema sanitari públic per impedir que mai s’aixequi. En aquest sentit la cooperació sanitària, amb la seva absència de coordinació amb els governs locals i els seus sistemes públics locals sovint és còmplice de la privatització.
Volem donar les gràcies i reconèixer el treball de totes les col·laboradores que han fet possible aquest vídeo. A Jordi Royo i Mercedes Montalà per haber prestat les seves veus a aquest manifest pel dret a la salut. A Videolab per la col·laboració inestimable en la digitalització de moltes hores de material d’arxiu de Medicus. A A Punto la Postpo per la col·laboració en la gravació de les veus en off. També a totes les persones que apostant per una cultura lliure han permès que poguéssim utilitzar les seves imatges Creative Commons, i a Kanaki Films, How i Roger Sabà per la cessió per al vídeo. A Alicia Sevilla per deixar-nos aquest piano, impressionant sota els seus dits, que ha omplert de força el discurs i a Jeremie Delaveau per les moltes hores de selecció i edició del material d’arxiu. I a les companyes d’equip a Quepo, sempre més aviat a les dures que a les madures.
Seguim caminant en la lluita pel dret a la salut.