Acabem d’estrenar un spot la mar de frikipower, que en dirien. Ens agrada, i molt!

A Quepo ens agraden els reptes, i aquest era un d’aquells que motiven. Deu fer cosa d’un mes, vam seure al voltant d’una taula la Laie, la Maria, el Xavi, el Pere, la Sònia i jo. El Xavi portava a sota el braç una d’aquestes idees bomba per a l’espot d’arrencada de la preparació del #FSMET20. Una d’aquelles idees que, o surten molt bé o poden ser un desastre monumental: crear uns superherois i superheroïnes que sorgissin de les runes del capitalisme devorador, i demostréssin el #power que tenen les economies transformadores per construïr un món.

Simplement això, per construir-lo, enlloc de destruir-lo.

Després de discutir molts pros i molts contres, ens vam tirar de cap a la piscina. Calia sumar esforços per tirar endavant el projecte, la resposta era clara: intercooperar. I així vam posar en marxa la maquinària. El primer pas, decidir i repartir els rols que assumiriem cada coope: Metromuster la direcció de la idea, Bruna la part tècnica audiovisual i Quepo la producció del lio.

Un cop alineats els astres, ja no hi havia marxa enrere. Mentre Xavi s’encarregava de la cerca i captura de les superheroïnes i la música, jo contactava a l’Adriano Galante per a que ens obrís les portes del Konvent Zero i ens acollís.

Un cop vam tenir l’ok de l’espai, tocava la part més difícil: trobar un equip de vestuari que ens dissenyés en temps límit els vestit de les superheroïnes: aquí la Mónica i la Laura s’ho van currar, i molt.

I la darrera incorporació, una bomba: el Jordi Plana Pey passaría el dia amb nosaltres i ens faria la foto fixe per la campanya gràfica del Fòrum Social Mundial. No el coneixeu? Doncs entreu, entreu i gaudiu. Una meravella la seva feina.

Els pilars fonalmentals estaven claríssims: superheroïnes, vestuari, localització i música.

A una setmana vista, l’sprint final. “A lo loco”: el Xavi amunt i avall amb proves de vestuari i coreografia a hores intempestives; la fantàstica Núria va pujar al carro a última hora va doblegar-se el cervell, les mans i les cames amb mi per fer possible que tot estigués a punt i a lloc en tot moment; la nostra estimada Mariola apadrinant-nos de nou amb la cessió de tota la il·luminació (infinites gràcies!) era el que una idea boja com aquesta necessitava; i el Marc ens va cedir els walkies per a que la nostra comunicació fos perfecte durant la gravació.

Aleshores, ja tocava començar a construir portes, finestres i posar color a les parets: la mà fina de les brunes es va dedicar a cuidar, amb molta cura, tots els acabats tècnics.

Ja ho teniem tot a punt: furgo i cotxes carregats cap a Berga. Una gravació d’aquelles boniques en que l’equip es cuida i gaudeix el que millor sap fer: cinema.

I aquí teniu el resultat, esperem que us agradi tant com nosaltres hem gaudit del procés i esperem que acompanyi i faci emergir totes les superheroïnes que fem possible aquest món bonic, el que entén l’economia com aquella que posa a les persones al davant, la que té cura del seu entorn des d’una mirada cooperativa i comunitària.

Cap al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores!