Avui ha estat la nostra primera reunió com a observadors en la Comissió de Comunicació del Comitè Internacional del WSF (World Social Forum). Ens sentim petits però estem contents de sentir que aportem el nostre trosset d’experiència en el videoactivisme i la comunicació. Ens surt treball per tot arreu 🙂 i més en aquests temps… de models en crisi, d’espais per construir, de projectes sense finançament que es reinventen…
El Fòrum Social Mundial per als que no el conegueu és un espai per al debat democràtic d’idees, reflexions, formulació de propostes, intercanvi d’experiències i articulació de moviments socials, xarxes internacionals, ONG i altres organitzacions de la societat civil que s’oposen al neoliberalisme i al domini del món pel capital i per qualsevol forma d’imperialisme. Així es van definir al 2001 a Porto Alegre al Brasil en la seva Carta de Principis, en néixer com a contrapunt a Davos, el Forum Econòmic Mundial que se celebra per les mateixes dates cada any. Avui en el nostre segon dia de reunió a París, estem fent una avaluació sobre com van afectar els problemes logístics de l’últim esdeveniment del FSM a Dakar, Senegal, al treball de la comissió de comunicació.Però és impossible fer una avaluació de Dakar sense recordar que bullia la revolució a Tunísia i que l’últim dia vam tancar l’Assemblea dels Moviments Socials amb l’anunci de la caiguda de Mubarak. Avui recordavem amb Taoufik Ben Abdalah i Gustav Massiah com els tremolava la veu en anunciar-ho a pulmó. Parlant sobre la infraestuctura d’Internet disponible, un dels compis de la comissió, Allah de Tunísia, destacava com de rellevant havien estat Internet i les xarxes socials a les revolucions àrabs. S’atrevia a dir quantes vides havien salvat les xarxes socials a la Plaça Tahrir. I jo no podia parar de pensar en Sarkozy.
Monsieur Sarko es va aixecar ahir al matí amb una idea al cap: “Los gobiernos son los únicos representantes legítimos de la voluntad general para ejercer un control de Internet… advierto de los riesgos de “caos y anarquía” que puede suponer olvidarlo”. Si això ho hagués dit a casa seva esmorzant tindria un nivell de preocupació però desafortunadament ho va dir a dos dies de la reunió del G8, a Rupert Murdock – president de News Corporation, Erich Schmidt – president de Google, Mark Zuckerberg – fundador de Facebook, Jimmy Wales -fundador de Wikipedia, John Donahoe – president de Ebay, Maurice Levy de Publicis i Stéphane Richard – president de France Telecom.
El que deia al principi, que se’ns gira feina a tots que no vegis….